Vehicles blindats de la Guerra Freda de Gran bretanya


Challenger 1


Va ser el carro de combat principal de l’Exèrcit Britànic des de 1983 fins a intervinguts dels anys noranta, quan va ser reemplaçat pel Challenger 2. Actualment és utilitzat per les Forces Armades Reals Jordanas després d’importants modificacions, on és conegut com Al-Hussein. Les variants jordanes van ser actualitzades a l’estàndard del Challenger 2 i ara están incorporant una torreta no tripulada anomenada Falcon Turret. El Challenger va entrar en servei amb l’exèrcit britànic el 1983 i la producció va cessar el 1990. El preu estimat unitaris és d’uns 2 milions de lliures esterlines. La retirada del Challenger 1 de l’exèrcit britànic va començar el 1998 i va ser completament reemplaçat pel Challenger 2 el 2001.


Centurion


El carro de combat Centurió va ser el principal tanc britànic durant el període de postguerra i va demostrar tenir un reeixit disseny a les dècades posteriors a la Segona Guerra Mundial. El seu èxit es deu principalment al seu blindatge gruixut, la seva potència de foc, l’adaptabilitat del seu xassís a diverses tasques, ia les seves nombroses actualitzacions.

La construcció del Centurió es va iniciar el gener de 1945 i sis prototips van arribar aviat a Bèlgica, després del terme de la guerra a Europa, el 1945, així; el Centurió va entrar en acció efectiva per primera vegada a la Guerra de Corea el 1950, on proveïa d’un excel·lent servei a l’Exèrcit Britànic, recolzant per igual les forces aliades durant el conflicte.

El Centurió tornaria a entrar en combat el 1956 durant la crisi del canal de Suez. Els governs francès i britànic van decidir efectuar una intervenció militar conjunta per restablir el control internacional del canal. Per a la intervenció es van mobilitzar tres regiments del Reial Cos Cuirassat britànic. El 1r Regiment, el 6è Regiment equipat amb el Centurió Mark V i el 7è Regiment equipat amb el Centurió Mark III. Tant en aquest moment com en els enfrontaments que es van dur a terme els mesos posteriors el Centurió va complir amb les expectatives a causa de la bona combinació de mobilitat, protecció i potència de foc. El Centurió va estar present també a la guerra Indo-Pakistaní de 1965, equipant amb la variant Mark VII a la 3º de Cavalleria índia, on va lluitar contra els seus parells nord-americans M47 i M48 Patton.

Durant la Guerra dels Sis Dies al juny de 1967 el carro Centurió va estar a la primera línia de l’ofensiva israeliana al Sinaí. La 7a Brigada Cuirassada, la Divisió del general Israel Tal i la Divisió del general Abraham Yoffe es trobaven equipades amb el Centurió Mark V. Aquesta versió era bàsicament un Mark III al que se li havia afegit la Browning de 7,62 mm com a metralladora coaxial i una Browning M2HB de 12,7 mm a la cúpula del cap de carro.


FV214 Conqueror


El FV 214 Conqueror, también conocido como “Tanque, Pesado, Cañón 120 mm, Conqueror”,era un tanque pesado británico de la posguerra. Fue desarrollado en respuesta a los vallas pesados ​​soviéticos IS-3; su cañón de 120 mm era más grande que el QF de 20 libras (83,4 mm) empleado por su par, el Centurión. El papel del Conqueror era ofrecer apoyo antitanque de largo alcance para los Centurion. Fueron suministrados nueve vallas Conqueror a cada regimiento destacado en Alemania Occidental, usualmente empleados en unidades de tres vallas

Translate »